Municipi situat a la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, Catalunya, caracteritzat per la seva combinació de litoral mediterrani i primeres elevacions de la Serralada Litoral. El seu origen es remunta a nuclis rurals de tradició agrícola, amb un desenvolupament històric vinculat al cultiu de vinyes, horts i al mode de vida tradicional del Maresme.
En les darreres dècades, el municipi ha experimentat una transformació significativa, passant de ser un petit nucli agrícola a una àrea residencial d’alt nivell de vida, atraient nous residents i segones residències gràcies a la seva proximitat a Barcelona, el seu entorn natural i la qualitat de vida que ofereix. Amb una població que ronda els 6.700 habitants, Sant Vicenç de Montalt combina la seva identitat històrica i rural amb la modernitat urbana, el desenvolupament residencial i la conservació del seu patrimoni natural i cultural, constituint-se com un exemple representatiu de l’evolució dels municipis del litoral català.
Demografia i població actual
Segons les dades més recents (2023‑2024), Sant Vicenç de Montalt compta amb uns 6.700–6.725 habitants.
La densitat de població supera àmpliament la mitjana catalana, situant-se al voltant de 830–844 hab./km².
La distribució per edats —segons dades de 2024— mostra una estructura força equilibrada, amb un nombre apreciable de joves, població en edat adulta i persones grans.
Pel que fa a la composició per nacionalitat, hi ha presència de població estrangera, la qual cosa reflecteix certa diversitat demogràfica.
Aquesta evolució demogràfica evidencia un creixement sostingut, especialment durant les darreres dècades: a mitjan segle XX era un municipi petit, mentre que des dels anys 1990‑2000 ha experimentat una expansió significativa, tant per creixement natural com per migració i instal·lació de nous residents.
Història i transformació del municipi
Històricament, Sant Vicenç de Montalt era un petit nucli rural —amb tradició agrària—, amb una economia basada en el cultiu de vinyes i horts, reflectint la vida tradicional del Maresme.
El gentilici dels seus habitants, “xurravins”, remunta aquesta identitat agrícola i el vincle amb l’entorn natural —la denominació prové d’un ocell anomenat “gafarró”, tradicionalment molt vinculat al paisatge local.
A finals del segle XX, el municipi va experimentar una transformació profunda: de poble agrícola a municipi residencial de renda mitjana‑alta/alta. Aquest canvi ha anat acompanyat d’un desenvolupament urbanístic i d’infraestructures, mantenint part de la seva identitat tradicional, però adaptant-se a les noves dinàmiques socials, econòmiques i de mobilitat.
Socioeconomia, habitatge i estil de vida
Sant Vicenç de Montalt és conegut avui pel seu alt nivell de vida i per situar-se entre els municipis amb l’habitatge més car de la demarcació de Barcelona.
Aquest encariment s’explica pel seu atractiu —mar i muntanya, entorn tranquil, proximitat a Barcelona i qualitat de vida— fet que el converteix en una destinació desitjada per a qui cerca residir en un entorn residencial, natural i ben comunicat.
També ha canviat la composició residencial: moltes vivendes corresponen a segones residències, nous residents provinents d’altres municipis o estrangers, la qual cosa ha transformat parcialment la seva estructura social.
Geografia
Ocupa una superfície aproximada de 8 km². El seu territori combina una franja litoral mediterrània amb les primeres elevacions de la Serralada Litoral, fet que li confereix un relleu variat que inclou platges, penya-segats suaus i turons de moderada altitud coberts de vegetació mediterrània, com pins, alzines i arbustos de matollar.
El nucli urbà es desenvolupa principalment a la zona plana propera al mar, mentre que les vessants i elevacions interiors acullen urbanitzacions disperses, àrees forestals i espais recreatius.
El clima mediterrani i la proximitat al mar caracteritzen aquesta vila, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus i humits, i contribueixen a la diversitat paisatgística, afavorint històricament l’agricultura —principalment vinyes i horts— així com el desenvolupament residencial i turístic actual.
Cultura, identitat local i canvis recents
L’apel·latiu “poble dels xurravins” manté viva la memòria col·lectiva del seu passat agrícola, tot i que avui aquesta tradició conviu amb un estil de vida més urbà i residencial.
Els anys 2024 i 2025, el municipi ha impulsat un renovat teixit cultural: s’han organitzat més de 90 activitats culturals —teatre, festivals, exposicions, sardanes, concerts— amb participació veïnal, evidenciant una aposta clara per la cultura local com a part de la identitat contemporània del municipi.
Aquest esforç forma part d’un pla més ampli de revitalització urbana i comunitària, que pretén equilibrar l’expansió residencial amb el manteniment de la cohesió social, la participació ciutadana i la conservació del patrimoni natural i cultural.
