Sant Iscle de Vallalta és un municipi situat a la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, caracteritzat pel seu entorn natural i per la seva arrelada tradició rural. La seva història es remunta a l’Edat Mitjana, amb referències documentals a masies i petits nuclis de població des dels segles XI i XII. Al llarg dels segles, el municipi ha mantingut un desenvolupament econòmic vinculat a l’aprofitament dels recursos naturals, especialment els conreus de cereals, vinyes i oliveres, així com la cria de bestiar menor. En les darreres dècades, Sant Iscle de Vallalta ha experimentat un creixement residencial i periurbà motivat per la seva proximitat a Barcelona i al litoral. Aquesta combinació d’història, tradició i natura converteix el municipi en un exemple representatiu de l’evolució dels petits nuclis rurals del Maresme.
Geografia
Altitud mitjana: 129 m sobre el nivell del mar
Ubicació: interior del Maresme, entre la serra litoral i el litoral mediterrani, amb accés proper a la C-32 i la N-II.
Nuclis de població: Sant Iscle (nucli principal), Can Jalpí, El Solell, entre altres.
Entorn natural: gran part del municipi es troba dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb boscos de pi, alzines i alzinar, torrents i valls aptes per a senderisme i activitats en la natura.
Demografia i tendències actuals
Segons dades oficials de 2024, Sant Iscle de Vallalta compta amb 1.243 habitants, amb una densitat de població d’aproximadament 71 hab/km². La població combina residents permanents amb propietaris de segones residències en les urbanitzacions disperses, reflectint un patró demogràfic típic de municipis periurbans amb una forta connexió amb la ciutat i el litoral.
Els reptes i tendències actuals se centren a conciliar el creixement residencial amb la preservació de l’entorn natural, millorar la connectivitat i els serveis públics sense alterar la identitat rural del municipi, i fomentar el turisme de natura i activitats sostenibles que complementin l’economia local.
Patrimoni, natura i oci
- Església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria: construcció històrica amb elements del segle XVIII, nucli simbòlic del municipi.
- Masies tradicionals: disperses pel territori, testimoni de l’economia agrària històrica.
- Espais naturals: turons i boscos del Montnegre i el Corredor, amb itineraris de senderisme i observació de la flora i fauna mediterrània.
- Oci i cultura: festivitats locals, rutes d’interpretació del patrimoni natural i esdeveniments culturals vinculats a la vida rural i comunitària.
Economia
- Agricultura i ramaderia: limitada però present, amb conreus tradicionals de secà i producció forestal.
- Residencialitat: predomini d’habitatges unifamiliars i urbanitzacions, amb un augment especial de segones residències i xalets.
- Serveis locals: comerç minorista, equipaments públics i activitats vinculades al turisme rural i de natura.
- Turisme de natura: senderisme, rutes BTT i oci a l’entorn del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Història
L’assentament de Sant Iscle de Vallalta es remunta a èpoques medievals, amb referències documentals a masies i nuclis rurals des dels segles XI‑XII. Al llarg dels segles, la zona va mantenir una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, centrada en conreus de cereals, vinyes i oliveres, així com en la cria de bestiar menor, que assegurava la subsistència dels seus habitants. Durant els segles XIX i XX, el municipi va experimentar un creixement moderat, mantenint sempre el seu caràcter rural. En les darreres dècades, la proximitat a Barcelona i al litoral ha propiciat una expansió residencial i periurbana, transformant part del territori en zones d’habitatge, alhora que es conserva gran part del seu entorn natural, els boscos i les masies històriques, conferint-li un equilibri entre tradició i desenvolupament contemporani.
