Sant Andreu de Llavaneres
Vila costanera del Maresme on conflueixen el mar i la muntanya, que ofereix un entorn privilegiat en combinar litoral, paisatge natural, funció residencial i activitats d’oci, amb una elevada qualitat de vida.
Municipi costaner de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona (Catalunya, Espanya), que combina paisatge natural, litoral i funció residencial. El seu territori inclou àrees costaneres amb platges i passeigs marítims, així com zones urbanes de caràcter residencial integrades en un entorn natural format per turons, boscos i camins rurals. La proximitat a Barcelona i la seva condició d’enclavament residencial i d’oci consoliden Llavaneres com un municipi de referència, capaç d’equilibrar les funcions turístiques, habitacionals i de preservació del paisatge. El seu teixit urbà conserva elements patrimonials i arquitectònics que reflecteixen l’evolució històrica del municipi i la seva vinculació amb la burgesia catalana d’estiueig dels segles XIX i XX.
Geografia i localització
El terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres té una superfície de 11,83 km². Limita a l’oest amb Mataró, a l’est amb Sant Vicenç de Montalt, al nord amb Dosrius i al sud amb el mar Mediterrani.
El relleu és divers, amb una combinació de franja costanera i zones planes que ascendeixen progressivament cap als vessants de la Serralada Litoral. El punt més elevat del municipi és el Turó del Montalt, amb 594 metres d’altitud, que domina una bona part del terme i els seus boscos de pins i alzines.
El territori integra elements litorals —com les platges i el port esportiu— amb espais de muntanya, zones forestals i una estructura residencial parcialment dispersa, fet que confereix al municipi una singularitat territorial marcada per la confluència entre litoral i serra.
Història i orígens
Els vestigis més antics de presència humana al terme es remunten al Neolític. A l’entorn del Montalt s’hi localitzen els anomenats Rocs de Sant Magí, formacions rocoses que testimonien ocupacions humanes primerenques.
Durant l’època romana existí a la zona el nucli conegut com a Can Sanç, situat entre les rieres de Llavaneres i de les Bruixes, amb una activitat econòmica centrada en el conreu de la vinya i l’olivera, fet que evidencia l’antiguitat del poblament i la seva vocació agrària.
A l’edat mitjana i moderna, l’economia del municipi es basà principalment en l’agricultura de secà, amb especial rellevància de la viticultura, i en una xarxa de masies disperses ubicades tant a la muntanya com al fons de vall.
A partir del segle XX, especialment des de la dècada de 1920, Sant Andreu de Llavaneres inicià un procés de transformació notable: sectors de la burgesia barcelonina hi establiren residències d’estiueig, es construïren habitatges de tipologia moderna i el municipi adquirí un marcat caràcter residencial i d’oci, estretament vinculat tant al mar com a l’entorn natural de muntanya.
Demografia
Segons les dades del padró municipal a 1 de gener de 2024, Sant Andreu de Llavaneres compta amb una població de 11.942 habitants, amb una densitat aproximada de 1.009,5 habitants per quilòmetre quadrat.
L’estructura per edats mostra una població relativament equilibrada: l’any 2024 s’hi registren 2.280 menors de 18 anys, 7.389 persones d’entre 18 i 64 anys, i 2.273 majors de 65 anys.
En les darreres dècades, el municipi ha experimentat un creixement demogràfic notable, passant dels 7.203 habitants l’any 1975 als prop de 12.000 actuals, fet que evidencia un procés sostingut d’expansió poblacional i d’atracció residencial procedent d’altres àrees.
Economia i ús del sòl
L’economia de Sant Andreu de Llavaneres s’articula al voltant de tres grans eixos:
Residencialitat i habitatge. El municipi presenta un perfil marcadament residencial de nivell mitjà-alt, caracteritzat per la presència d’habitatges unifamiliars, urbanitzacions de baixa densitat i un nombre significatiu de segones residències.
Turisme, oci i serveis. El litoral, amb les platges i el port esportiu, juntament amb els espais naturals de l’interior, constitueixen un important atractiu turístic i recreatiu. A aquests elements s’hi afegeixen infraestructures d’oci com els camps de golf i el club nàutic, que reforcen el caràcter d’oci i qualitat de vida del municipi.
Comerç i serveis locals. La presència d’una població resident estable i d’una població estacional associada al turisme i a les segones residències genera una demanda constant de serveis i comerç de proximitat, que conformen una part rellevant del sector terciari local.
Patrimoni, natura i oci
El litoral del municipi disposa de diverses platges —com les de les Barques, l’Estació i el Balís— i d’un port esportiu, el Port Balís, que ofereixen serveis nàutics, recreatius i d’oci de caràcter divers.
Sant Andreu de Llavaneres conserva un patrimoni arquitectònic notable, format per masies, cases tradicionals i torres antigues —com la Torre Gran, Cal Mates, Cal Tomàs o Ca l’Alfaro— que testimonien el seu passat rural. Així mateix, hi són presents edificis d’estil modernista que reflecteixen l’evolució urbana del municipi vinculada a l’estiueig i al desenvolupament residencial dels segles XIX i XX.
L’entorn natural, caracteritzat per turons, boscos mediterranis de pins i alzines i pel massís del Turó del Montalt, permet la pràctica d’activitats a l’aire lliure com el senderisme, el ciclisme i les rutes de muntanya, oferint una combinació singular de mar i muntanya.
El municipi manté una oferta d’oci àmplia i diversificada —esports nàutics, golf, espais verds, restauració— que el converteix en un indret atractiu tant per a la població resident com per als visitants.
Transports i comunicacions
Sant Andreu de Llavaneres gaudeix d’una bona connectivitat. La línia de ferrocarril de Rodalies permet la connexió directa amb Barcelona i amb altres municipis del litoral del Maresme.
Les principals vies viàries —l’autopista C-32 i l’antiga carretera N-II— travessen o discorren molt a prop del terme municipal, garantint accessos ràpids a l’àrea metropolitana i facilitant la mobilitat quotidiana.
Aquesta xarxa de comunicacions ha estat determinant en el seu desenvolupament com a municipi residencial proper a Barcelona, fent compatible l’accessibilitat amb la qualitat de vida i la presència d’espais naturals.
Administració i govern local
Des de les eleccions municipals de juny de 2023, l’alcalde de Sant Andreu de Llavaneres és Alexandre Neira Marí, del partit PSC-CP.
L’Ajuntament gestiona els serveis municipals, l’urbanisme, el medi ambient, la promoció turística i residencial, el manteniment del litoral, així com les infraestructures i els equipaments públics, adaptant les polítiques locals a les necessitats pròpies d’un municipi amb un perfil residencial i litoral consolidat.
Reptes i dinàmica recent
Sant Andreu de Llavaneres afronta el repte de compatibilitzar el creixement residencial amb la protecció del seu entorn natural i la sostenibilitat del litoral i de la muntanya, mantenint un equilibri entre desenvolupament urbà i conservació del paisatge.
La demanda d’habitatge, serveis i equipaments genera una pressió creixent sobre el sòl, fet que exigeix una planificació urbanística acurada i polítiques d’ordenació territorial responsables.
La revalorització immobiliària i el perfil socioeconòmic relativament elevat del municipi comporten tant oportunitats com desafiaments en termes de cohesió social, integració i preservació del caràcter diversificat i equilibrat del municipi.
