Argentona és un municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, Catalunya (Espanya). El seu territori combina un nucli urbà consolidat, nuclis residencials dispersos i una rica diversitat natural, destacant pel seu patrimoni històric, cultural i la seva tradició agroindustrial i industrial. El nom “Argentona” sembla derivar del llatí argentum (“plata”), possiblement en referència a dipòsits minerals, activitat metal·lúrgica antiga o a la claredat de les seves rieres. Al llarg dels segles, el municipi ha integrat la seva història i cultura locals amb un desenvolupament urbà modern i la proximitat a la costa i altres nuclis del Maresme.
Geografia
El nucli principal es troba a la riba dreta de la Riera d’Argentona, un curs d’aigua intermitent. A més del nucli històric, el terme municipal inclou altres poblacions i urbanitzacions —com Sant Miquel del Cros— així com zones residencials disperses als turons i muntanyes al voltant de la riera.
Es troba a prop de la costa: aproximadament a 4 km del mar, a uns 30 km de la ciutat de Barcelona i molt a prop de la ciutat de Mataró.
L’extensió del municipi és d’uns 25,4 km².
Demografia, Administració i Govern municipal
Segons dades recents (2024), la població d’Argentona arriba aproximadament als 12.844 habitants. La distribució per sexe és força equilibrada —6.344 homes i 6.506 dones el 2024— i mostra una estructura per edats que inclou població jove, adulta i també un percentatge de persones grans.
Argentona depèn de l’administració local segons la normativa catalana. El codi municipal del municipi és 08009.
A les eleccions recents (juny de 2023) va ser elegida alcaldessa Montserrat Capdevila Cañadas.
Història i orígens
L’assentament en el que avui és Argentona té arrels antigues, remuntant-se a èpoques preromanes o ibèriques, amb posterior ocupació romana, com ho suggereixen vestigis d’època antiga. Durant l’Edat Mitjana, el territori va conservar la seva importància local, i moltes de les seves ermites i edificacions medievals daten d’aquest període, servint com a centres religiosos i comunitaris per als habitants de la zona.
Als segles posteriors es van construir esglésies i altres construccions, configurant un nucli habitat estable. Ja als segles XIX i XX, Argentona va experimentar transformacions amb l’entrada de la indústria, la migració i el creixement urbà, cosa que li va atorgar una configuració moderna sense perdre el seu nucli històric ni la seva identitat tradicional, afavorint l’expansió de barris residencials i el desenvolupament d’activitats econòmiques diversificades.
Economia
Històricament, l’economia d’Argentona es basava en l’agricultura —amb cultius com la patata, la vinya, hortalisses i floricultura— gràcies a la fertilitat del seu entorn.
Amb el pas del temps, la indústria tèxtil i altres activitats manufactureres i de serveis han adquirit protagonisme, contribuint al creixement urbà i demogràfic del municipi.
Avui, la combinació d’activitat comercial, indústria lleugera, serveis i proximitat a nuclis urbans més grans com Mataró i Barcelona configuren una economia variada, amb un perfil mitjà de renda familiar raonable.
Patrimoni i cultura
Argentona conserva un patrimoni notable on destaca la parròquia de Sant Julià, temple d’origen medieval reconstruït en estil gòtic al segle XVI. El municipi reuneix també importants exemples modernistes vinculats a Josep Puig i Cadafalch, com la Casa Garí i la Casa Puig i Cadafalch, reflex del seu passat residencial i estiuenc. El Museu del Càntir, lligat a la tradició terrissera, actua com a centre de preservació de la ceràmica local, complementat per un ampli patrimoni hidràulic amb més de dues-centes fonts catalogades. Festivitats com la Festa del Càntir o la de Sant Julià mantenen vives les tradicions locals, mentre que l’entorn natural i la proximitat al litoral integren paisatge, cultura i identitat històrica.
