Municipi situat a la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, Catalunya, caracteritzat per la seva combinació de litoral mediterrani i primeres elevacions de la Serralada Litoral. El seu origen es remunta a nuclis rurals de tradició agrícola, amb un desenvolupament històric vinculat al cultiu de vinyes, horts i al mode de vida tradicional del Maresme.

En les darreres dècades, el municipi ha experimentat una transformació significativa, passant de ser un petit nucli agrícola a una àrea residencial d’alt nivell de vida, atraient nous residents i segones residències gràcies a la seva proximitat a Barcelona, el seu entorn natural i la qualitat de vida que ofereix. Amb una població que ronda els 6.700 habitants, Sant Vicenç de Montalt combina la seva identitat històrica i rural amb la modernitat urbana, el desenvolupament residencial i la conservació del seu patrimoni natural i cultural, constituint-se com un exemple representatiu de l’evolució dels municipis del litoral català.

Sant Vicenç de Montalt

Segons les dades més recents (2023‑2024), Sant Vicenç de Montalt compta amb uns 6.700–6.725 habitants.

La densitat de població supera àmpliament la mitjana catalana, situant-se al voltant de 830–844 hab./km².

La distribució per edats —segons dades de 2024— mostra una estructura força equilibrada, amb un nombre apreciable de joves, població en edat adulta i persones grans.

Pel que fa a la composició per nacionalitat, hi ha presència de població estrangera, la qual cosa reflecteix certa diversitat demogràfica.

Aquesta evolució demogràfica evidencia un creixement sostingut, especialment durant les darreres dècades: a mitjan segle XX era un municipi petit, mentre que des dels anys 1990‑2000 ha experimentat una expansió significativa, tant per creixement natural com per migració i instal·lació de nous residents.

Històricament, Sant Vicenç de Montalt era un petit nucli rural —amb tradició agrària—, amb una economia basada en el cultiu de vinyes i horts, reflectint la vida tradicional del Maresme.

El gentilici dels seus habitants, “xurravins”, remunta aquesta identitat agrícola i el vincle amb l’entorn natural —la denominació prové d’un ocell anomenat “gafarró”, tradicionalment molt vinculat al paisatge local.

A finals del segle XX, el municipi va experimentar una transformació profunda: de poble agrícola a municipi residencial de renda mitjana‑alta/alta. Aquest canvi ha anat acompanyat d’un desenvolupament urbanístic i d’infraestructures, mantenint part de la seva identitat tradicional, però adaptant-se a les noves dinàmiques socials, econòmiques i de mobilitat.

Sant Vicenç de Montalt és conegut avui pel seu alt nivell de vida i per situar-se entre els municipis amb l’habitatge més car de la demarcació de Barcelona.

Aquest encariment s’explica pel seu atractiu —mar i muntanya, entorn tranquil, proximitat a Barcelona i qualitat de vida— fet que el converteix en una destinació desitjada per a qui cerca residir en un entorn residencial, natural i ben comunicat.

També ha canviat la composició residencial: moltes vivendes corresponen a segones residències, nous residents provinents d’altres municipis o estrangers, la qual cosa ha transformat parcialment la seva estructura social.

Sant Vicenç de Montalt

Ocupa una superfície aproximada de 8 km². El seu territori combina una franja litoral mediterrània amb les primeres elevacions de la Serralada Litoral, fet que li confereix un relleu variat que inclou platges, penya-segats suaus i turons de moderada altitud coberts de vegetació mediterrània, com pins, alzines i arbustos de matollar.

El nucli urbà es desenvolupa principalment a la zona plana propera al mar, mentre que les vessants i elevacions interiors acullen urbanitzacions disperses, àrees forestals i espais recreatius.

El clima mediterrani i la proximitat al mar caracteritzen aquesta vila, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus i humits, i contribueixen a la diversitat paisatgística, afavorint històricament l’agricultura —principalment vinyes i horts— així com el desenvolupament residencial i turístic actual.

L’apel·latiu “poble dels xurravins” manté viva la memòria col·lectiva del seu passat agrícola, tot i que avui aquesta tradició conviu amb un estil de vida més urbà i residencial.

Els anys 2024 i 2025, el municipi ha impulsat un renovat teixit cultural: s’han organitzat més de 90 activitats culturals —teatre, festivals, exposicions, sardanes, concerts— amb participació veïnal, evidenciant una aposta clara per la cultura local com a part de la identitat contemporània del municipi.

Aquest esforç forma part d’un pla més ampli de revitalització urbana i comunitària, que pretén equilibrar l’expansió residencial amb el manteniment de la cohesió social, la participació ciutadana i la conservació del patrimoni natural i cultural.