Mataró és la capital de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona (Catalunya, Espanya). Situada a la vora del mar Mediterrani i a uns 30 km al nord-est de Barcelona, la ciutat combina un litoral urbà consolidat amb un interior de caràcter residencial i industrial, conferint-li una doble condició de ciutat costanera i centre metropolità de referència a la zona. El seu desenvolupament històric, des de l’època romana fins a l’actualitat, i el seu paper com a nucli comercial, cultural i de serveis han consolidat Mataró com un punt estratègic dins del litoral català, integrant infraestructura portuària, patrimoni urbà i oferta d’oci i recreació per a residents i visitants.
Geografia
Mataró ocupa un terme municipal d’aproximadament 22,5 km², amb una topografia que combina planes costaneres i lleus elevacions cap a l’interior, la qual cosa ha condicionat històricament la disposició urbana i l’ocupació del sòl. La seva ubicació costanera li atorga un front marítim extens, amb platges de sorra, port esportiu i un passeig marítim consolidat, elements que configuren un eix estratègic per al turisme, la recreació i l’activitat nàutica. La ciutat articula el seu espai entre la costa i una trama urbana densa, integrant barris històrics amb edificacions de diferents èpoques, àrees residencials modernes, polígons industrials i amplis espais verds, incloent-hi parcs i zones periurbanes, la qual cosa li confereix un caràcter urbà heterogeni i diversificat, reflex de la seva evolució històrica, el seu desenvolupament econòmic i la seva funció com a capital comarcal del Maresme.
Demografia i dades recents
Segons dades oficials del padró municipal, a 1 de gener de 2024 Mataró comptava amb 131.829 habitants, cosa que representa un increment de 1.937 persones respecte a l’any anterior. En les últimes dues dècades, la població ha crescut un 28,7 %.
El creixement demogràfic registrat el 2023‑2024 és el més gran des de 2006, evidenciant una nova fase d’expansió poblacional. Mataró és actualment la ciutat més poblada de Catalunya que mai no ha tingut alcaldessa, un fet destacat en el context regional. La ciutat afronta el repte de compatibilitzar la seva expansió urbana i residencial amb la conservació del litoral, els serveis públics i la sostenibilitat ambiental.
Història i orígens
En època romana, Mataró era coneguda com a Iluro o Illuro, i s’han trobat nombrosos vestigis arqueològics al seu nucli antic, que confirmen la seva importància com a assentament costaner i centre comercial al litoral mediterrani. Durant l’Edat Mitjana, la vila va experimentar un desenvolupament limitat, marcat per l’agricultura, la pesca i la consolidació del nucli urbà al voltant de l’església i de la plaça major.
L’any 1848 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril a la península —Barcelona–Mataró—, un esdeveniment que va suposar un impuls decisiu per al creixement econòmic i la urbanització del municipi, facilitant la connexió amb la capital catalana i potenciant la industrialització. Al llarg dels segles XX i XXI, Mataró ha evolucionat de vila costanera a ciutat moderna, consolidant-se com a capital del Maresme i com a referent cultural i econòmic del litoral barceloní.
Economia
El sector serveis, el comerç, l’hostaleria i l’activitat nàutica —gràcies al Port de Mataró— són pilars fonamentals de l’economia local.
Mataró acull un conjunt d’empreses industrials, activitats comercials i un parc tecnològic/universitari que dinamitzen l’economia més enllà del turisme i de la costa.
El creixement demogràfic recent influeix en el desenvolupament immobiliari, els serveis urbans, l’oferta educativa i les infraestructures, generant una ciutat multifuncional amb reptes de planificació urbana.
Patrimoni, cultura i oci
Al seu nucli antic es conserven restes arqueològiques de l’antiga Iluro, incloent-hi troballes romanes en habitatges i zones de clavegueram.
El litoral compta amb platges, passeig marítim i el Port de Mataró —amb 1.080 amarres—, que ofereixen serveis nàutics, recreatius i d’oci.
Mataró combina la seva tradició mediterrània amb una oferta cultural creixent, espais públics, equipaments urbans i un centre que s’ha renovat incorporant teixit comercial, administratiu i cultural. A més, la ciutat acull esdeveniments culturals, festivals i activitats educatives que reforcen el seu paper com a referent comarcal en l’àmbit cultural i social.
