Dosrius (oficialment Dosríus) és un municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona (Catalunya, Espanya), caracteritzat pel seu emplaçament interior i la seva estreta relació amb el medi natural. Situat a la capçalera de la riera d’Argentona i estès per les vessants de la Serralada Litoral, el terme municipal presenta una configuració territorial marcada per boscos continus de pi i alzina, valls agrícoles i nuclis dispersos que articulen un poblament de caràcter rural. Gran part de la seva superfície s’integra al Parc del Montnegre i el Corredor, cosa que li confereix un elevat valor ecològic i paisatgístic, així com una rellevància destacada en termes de biodiversitat, rutes de senderisme i protecció ambiental. A més del nucli principal de Dosrius, el municipi inclou l’històric assentament de Canyamars i diverses urbanitzacions en entorn natural, conformant un territori que combina funcions residencials, rurals i d’oci en un marc d’equilibri entre tradició i modernització.
Geografia
Dosrius ocupa una extensió de 40,7 km² i el seu nucli principal es troba a una altitud aproximada de 147 m sobre el nivell del mar. El terme limita amb municipis del Maresme i del Vallès, i la seva orografia és accidentada per la presència de la Serralada Litoral; predominen els pinaris, alzinars i formacions de màquia mediterrània. Gran part del municipi s’integra en àmbits d’interès ambiental i ofereix accés a itineraris del Parc del Montnegre i el Corredor. A més, la xarxa de torrents i rieres —especialment la riera d’Argentona— estructura el paisatge i condiciona els assentaments. Aquesta configuració física afavoreix un patró de poblament dispers articulat per petits valls interiors. El conjunt defineix un entorn forestal continu que actua com a corredor ecològic entre la costa i l’interior.
Demografia
Segons el padró municipal i les estadístiques oficials, Dosrius tenia una població de 6.152 habitants el 2024. La densitat és moderada (aprox. 151 hab/km²) i la població ha experimentat un increment moderat en els últims anys, amb un creixement que fonts comarcals i locals han destacat entre 2023 i 2024. El municipi presenta una estructura poblacional que combina habitants de llarga durada amb població de segona residència en zones disperses com Canyamars. A més, la població mostra un perfil demogràfic equilibrat, amb presència de famílies joves i residents d’edat avançada, cosa que reflecteix la consolidació de Dosrius com a municipi residencial amb forta vinculació a l’entorn natural. Aquest patró contribueix a una dinàmica local de serveis, activitats culturals i comerç adaptada tant als habitants permanents com als visitants temporals.
Història i orígens
El poblament de Dosrius és antic: existeixen referències documentals medievals sobre el castell i el senyoriu que articulaven el territori entre els segles XI i XV, així com restes arqueològiques i topònims que remeten a una ocupació continuada. El Castell de Dosrius, originat probablement a l’alta edat mitjana, controlava les comunicacions i els recursos a la serra; actualment n’en resten ruïnes que testimonien la cronologia i les etapes constructives medievals. La història del municipi també es reflecteix en masies, camins i petites ermites que documenten l’evolució social i econòmica de la població al llarg dels segles.
Economia
L’economia local és diversificada però de caràcter modest: històricament basada en l’agricultura de subsistència i activitats rurals, avui combina indústria lleugera dispersa, serveis vinculats a la residència i, cada cop més, activitats turístiques i d’oci relacionades amb la natura (senderisme, visites al parc i turisme rural). També existeix un parc de xalets i segones residències, propietat majoritàriament de persones procedents de Barcelona i Mataró. Aquesta combinació d’activitats econòmiques permet mantenir un equilibri entre la preservació del patrimoni rural i el desenvolupament de serveis adaptats tant als residents com als visitants.
Patrimoni i turisme
Castell de Dosrius (restes al cim d’un turó), documentat des de l’Edat Mitjana, amb presència d’estructures de muralla i torre en estat de ruïna.
Esglésies i ermites del terme, com l’església parroquial i les esglésies de Canyamars, que mostren fases constructives entre els segles XIII i XVI.
Arqueologia i monuments megalítics i rurals dispersos per l’àrea del parc, incloent-hi dòlmens i sitges tradicionals.
Els itineraris de senderisme del Parc del Montnegre i el Corredor conformen l’oferta de turisme de natura i patrimoni del municipi.
